Octavi Fullat presenta al públic ‘La meva veritat’, la segona entrega de les seves memòries

El proper dimecres 18 de febrer Octavi Fullat presenta la seva darrera obra titulada La meva veritat. Es tracta del segon volum de les memòries d’un dels filòsofs i educadors més influents a Catalunya del segle XX. L’autor torna a deixar solcs profunds en la consciència del lector. Amb una prosa directa, a estones aforística, punyent i no mancada de sensibilitat, se’ns redescobreix la figura d’un pensador privilegiat que veu el món íntimament i que l’explica amb una lucidesa narrativa que ens deixa noquejats, en l’abisme de la realitat més descarnada. Fullat, a la manera dels filòsofs clàssics i com el gran pedagog que és, camina, dialoga, ens provoca amb la seva perícia dialèctica i explora, amb saviesa aclaparadora, els racons menys evidents del temes universals que tracta: la història, la moral, els valors, l’educació o la mort. Una veritable lliçó de franquesa intel·lectual i ètica, que deixa al descobert, amb sentències plenes d’ironia, insolència i erudició, veritats incòmodes, plenes d’estelles, entre les quals Octavi Fullat aplega en una mateixa dimensió personatges com Hegel, Sartre, Foucault, Hitler, Mozart, Noam Chomsky o el tripartit català.

La presentació del llibre publicat per Angle Editorial serà el proper dimecres 18 de febrer, a les 19 hores, a Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62. Barcelona). En acabar la xerrada, l'autor signarà exemplars i se servirà una copa de cava.

Octavi Fullat
Nascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1986. Ha rebut diversos premis i des de 1996, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d’Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropología i història, entre els quals destaquen, entre altres, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d’Occident (2001), El siglo postmoderno (1900-2001) (2002), L’autèntic origen dels europeus (2005) i La meva llibertat (2006).