PRESENTADES LES NOVEL·LES DE LES GERMANES FORRELLAD

Descobrim un nou tresor literari

Francesca Forrellad, germana bessona de Lluïsa Forrellad, ha presentat en roda de premsa el seu primer llibre, La vostra sang, una extraordinària recreació novel·lada sobre Guifré el Pilós. Al mateix temps, Lluïsa Forrellad ha presentat El primer assalt, la seva quarta novel·la, una obra sobre la passió de viure i la recerca de la felicitat a la Barcelona dels seixanta.

Un cas insòlit a la literatura

Francesca Forrellad va començar a escriure a principi dels anys cinquanta, al mateix temps que la seva germana bessona Lluïsa. En un petit cobert escrivien totes dues i van crear, en quatre anys, quatre obres teatrals: L’esperat i Ponç Pilat, la Francesca, i Dos razones i Regimiento de caza 43, la Lluïsa, escrites expressament i estrenades pel “seu” quadre escènic de la Puríssima. Ponç Pilat es va representar amb gran èxit de públic, tant a Sabadell com a Barcelona. Fa 20 anys va començar a treballar amb la idea de fer una novel·la sobre la vida de Guifré el Pilós, sobretot documentant-se i recopilant idees. L’any 2002 va tornar a treballar en la novel·la i va rebre l’impuls definitiu per enllestir-la l’any 2006, quan la seva germana va publicar als 78 anys Foc latent: “ella em va fer veure que mai és tard, se’m va encomanar la seva energia i entusiasme”.

Paral·lelament, Lluïsa Forrellad publica enguany la seva quarta novel·la, El primer assalt. Una novel·la sobre la passió de viure i la recerca de la felicitat ambientada en el barri obrer del Clot a la Barcelona dels anys seixanta. Si la història literària de Lluïsa Forrellad ja és curiosa de per si, el debut novel·lístic de la seva germana bessona als 81 anys les converteix en un fenomen insòlit, segurament únic, en el panorama literari.

Vides paral·leles

Lluïsa i Francesca Forrellad van néixer l’any 1927 a Sabadell. Als anys quaranta treballaven com a debanadores en el taller tèxtil dels seus pares: “mentre desfèiem cabdells, uníem trames amb personatges que només existien en la nostra imaginació”, explica Francesca Forrellad. Tenien sempre a mà una llibreta on apuntaven idees i històries. Lluïsa i Francesca, a Cerdanyola del Vallès, 2009 Lluïsa i Francesca, a Mura, 1948 aprox. A principis dels anys cinquanta, acompanyades d’un grup d’amics de Sabadell, les germanes Forrellad van complir el seu somni: formar una companyia de teatre, el Quadre Escènic del Centre Parroquial de la Puríssima. Les dues germanes escrivien les obres i també les representaven. De fet, el dia de Reis de 1954, mentre el jurat concedia el premi Nadal a Lluïsa Forrellad, les dues germanes eren al teatre representant Tovarich de Jacques Deval. Al llarg dels darrers cinquanta anys cadascuna de les germanes ha seguit la seva vida privada sense deixar d’escriure però les circumstàncies familiars no les han deixat, durant molts anys, concloure i publicar les seves obres.

Lluïsa Forrellad s’ha dedicat a refer i perfeccionar les seves històries. Al seu temps lliure també ha passat moltes tardes als arxius i a les biblioteques recollint documentació de la
Barcelona de finals de segle. Fa uns anys, el descobriment de l’ordinador, de la mà del seu nebot, li va donar la oportunitat de posar en ordre els calaixos plens de folis mecanografiats. Fruit d’aquest productiu treball silenciós, avui publica la seva quarta novel·la, El primer assalt i encara n’hi queden unes quantes “al calaix” que va polint i perfeccionant de manera incansable.

Escenes i diàlegs de construcció teatral

Tot i que tenen estils, temes i plantejaments narratius prou diferents, Lluïsa i Francesca Forrellad comparteixen un fons de lectures, experiències i ambicions literàries: la convicció que cal treballar àrduament per assolir la perfecció desitjada, el domini del ritme narratiu, l’habilitat en la construcció d’escenes, la naturalitat dels diàlegs, la profunditat del lèxic, tan genuí... L’experiència d’escriure teatre es manifesta en les seves novel·les amb la construcció d’escenes que aconsegueixen l’efecte desitjat: sigui dramatic, sigui líric, sigui irònic...
Igualment els diàlegs dels personatges són ràpids, àgils i contundents i flueixen amb una gran naturalitat i un domini del llenguatge oral gens habitual.