Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de CatalunyaOctavi Fullat ens condueix pels secrets de l’art i la bellesa: l’emoció que pot despertar el cos d’una dona, la conversa a l’entorn d’un diàleg platònic acompanyat amb un bon vi francès o la rememoració d’una màgica nit africana. Per les pàgines d’aquest llibre hi transiten pensadors com Schopenhauer o Hegel, pintors com Van Gogh o Tintoretto, escriptors com Dante o Rilke, músics com Mozart o Beethoven i, com calia esperar, punyents al·lusions al nostre país i als seus polítics. Tots ells se’ns presenten al fil de les reflexions de vegades subtils, de vegades sorpresives, però sempre lúcides d’una ploma que es deixa emocionar i que al mateix temps emociona. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. En aquest tercer volum, l’autor continua provocant al lector des de la intel·ligència mútua, amb el to del que sap que tanca el cercle de les seves memòries i es pot permetre estar per sobre de moltes coses. Amb La meva bellesa, es tanca l’obra més personal d’un home que mai no ha buscat recer i que sempre ha viscut per la llibertat, per la veritat i per la bellesa.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada